diumenge, 1 de novembre de 2015

De conflictes i decisions que capgiren la vida


Que un autor parli d’un llibre en el qual participa potser no és del tot convenient. No em ve gens de gust, però, analitzar aquesta conveniència. En parlo moguda per la il·lusió, per les ganes de proclamar als quatre vents com n’és de guapa, la criatura. Una criatura que té vuit mares. D’una són els ulls immensos; d’una altra, el nassarró o el clotet quan somriu o els dits llargs i prims o les cuixes molsudes. Té son d’ala de mosca, veu de soprano, ganes de menjar-se el món. L’observo i em pregunto que té de mi. No sap estar-se quieta. Tal vegada sigui això, la impaciència o la pell tan blanca o el son tan lleuger. Tant se val! Als fills se’ls estima i ja està. I jo me l’estimo.
De nom, les vuit mares li hem posat He d’anar-me’n. I si existeix un responsable d’aquest nom, no és un altre que el famós William Shakespeare. En un fragment de Romeu i Julieta, apunta que, davant d’un problema, sovint no tenim cap altra opció que resoldre la disjuntiva «he d’anar-me’n i viure o quedar-me i morir», i diria que aquest disjuntiva té una vigoria insòlita avui dia. L’opció de la mort o de la vida és una qüestió que respira latent en les pàgines d’aquest recull, que voldria recomanar-vos com a lectora empedreïda i com a autora il·lusionada també.
 

3 comentaris:

  1. Em sembla fantàstica aquesta declaració d'amor per aquesta criatura que vuit mares. Si les mares no defensem els fills i totes les seves gràcies, qui ho farà amb coneixement de causa?
    He començat a llegir-lo i m'hi trobo identificada en els problemes que plantegen, potser perquè sóc dona...
    Unes històries que vénen molt de gust llegir-les.
    Una abraçada a les vuit mares

    ResponElimina