dissabte, 7 de novembre de 2015

Dona de vidre i ànima apassionada

Il·lustració de Carmen Sanzsoto

No és qüestió de portar a engany a qui llegeixi aquestes línies. De passió, n’hi ha al cor de totes les autores que integrem el recull He d’anar-me’n, però l’ànima apassionada de Cornèlia Abril per excel·lència és, sens dubte, Montserrat Medalla. L’és perquè en el seu relat, «Secrets i solitud», omple de desig punyet les estances prohibides, l’amaga rere les portes permanent tancades d’una masia de terra endins, el deixa surar com un fantasma insatisfet que es resisteix a abandonar el món dels vius.
Montserrat Medalla és defineix com a contradictòria, lluitadora, assegura que és «un belluguet» que s’emociona, s’indigna i, si cal, es rebel·la davant la realitat que l’envolta. Mare de família nombrosa, àvia de vuit néts preciosos, és mestra, logopeda, psicopedagoga i historiadora de l’art. No ho diu per dir que és un belluguet, oi? Cal afegir que és l’autora del magnífic recull Dones de vidre, on aplega dotze històries protagonitzades per dones de totes les edats, dones vulnerables i sofertes alhora, dones que sovint corren el perill d’esmicolar-se, com el vidre, però es tracta tan sols d’un miratge, perquè sempre hi ha un bon motiu per aferrar-se a la vida, per resistir, per estimar, per harmonitzar l’ahir, l’avui i el demà.
Us deixo un tast de «Secrets i solitud» perquè l’aneu assaborint:
Casa meva era gran, molt gran. Tant, que hi havia una part de la casa que, als deu anys, jo no coneixia. Amb deu anys acabats de fer, encara no havia trepitjat mai algunes d’aquelles estances enormes, ni alguna altra de més petita i interessant... Des que tinc memòria, que volia fugir de la humitat, de l’olor dels animals i dels bullits de col i patata, del fang, de la tenebror dels boscos propers i de les incerteses dels camins; per això, potser inconscientment, rebut­java la idea de saber què més hi havia, en aquella casa, que a mi em pogués interessar.
 

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Mercè! M'has emocionat!

    ResponElimina
  2. Estic llegint el teu conte, Montse Medalla, he entrat en aquesta casa de la família i l'heu restaurat, és clar, havíeu de viure-hi còmodes. Quants secrets es desvetllen, quants records...
    He d'anar-me'n. He de continuar llegint aquest llibre. Vull descobrir totes les ànimes de Cornèlia Abril.
    Adéu, ja tornaré. És tard i he d'anar-me'n!

    ResponElimina