diumenge, 3 de gener de 2016

Cornèlia Abril: balanç positiu


Les vuit ànimes de Cornèlia Abril i l'editor Joan Ramon Riera. Foto: Pau López
Fa deu setmanes, tan sols deu, que Cornèlia Abril, la dona misteriosa de les vuit ànimes, arribava al món de la literatura amb un recull de relats sota el braç. A aquella criatura plena de vida l’havia batejat com He d’anar-me’n, un títol extret d’un vers shakespearià. I orgullosa com n’estava es delia per presentar-la a la família de lectors d’arreu del país.

La primera oportunitat que va tenir Cornèlia Abril de mostrar-se en públic va ser a la Biblioteca de Catalunya, el passat 28 d’octubre. Per la sala de la Caritat, van desfilar l’ànima apassionada, la gormanda, la primitiva, la felina, la turmentada, la reflexiva, l’etèria i la romàntica. Potser aquell dia, les ànimes ho van fer amb un pèl de timidesa. La sòbria bellesa de la sala, tan carregada d’història, els nombrosos assistents encuriosits imposaven de debò.

Després, les vuit ànimes de Cornèlia Abril es van acostar a la Biblioteca Comarcal de Blanes, al restaurant-cafeteria La Mila de La Garriga, a la Biblioteca Municipal de l’Ametlla del Vallès, a la novíssima Biblioteca Carles Rahola de Girona, fins que el dia 16 de desembre van celebrar el Nadal, conjuntament amb l’editorial Els Llums i en la grata companyia del grup de jazz Standardsduets, els relataires Sergi G. Oset, Jordi Masó Rahola, Marta Pérez Sierra i Joan Opi, i els poetes David Castillo, David Madueño i Josep-Ramon Bach, i els amics del Grup d’Estudis Coll-Vallcarca, en el marc incomparable de la Casa Marsans.

Les festes han marcat una petita aturada. Sempre va bé posar una mica de distància per fer una valoració objectiva. El nostre col·lectiu, aquesta dona misteriosa, cosmopolita i profundament demòcrata anomenada Cornèlia Abril que ens representa, té motius de pes per sentir-se satisfet. Aquest és un projecte ben rebut per gent que estima la literatura. «Una galàxia que conté vuit estrelles, cadascuna amb el seu color i caràcter», diu Olga Xirinacs en el pròleg deliciós i encoratjador. «Històries que atrapen amb una doble seducció: eficàcia narrativa i grans dosis d’humanitat de fons», diu Teresa Costa-Gramunt en el text que publicava a Eix Diari. Paraules d’elogi de tots aquells que han llegit molt curosament els relats del recull amb la intenció de parlar-ne: Eugènia Serra, Maria Aladern, Marta Sempere, Albert Benzekry...

És clar, pensareu, jo sóc part implicada, una de les ànimes, què he de dir? Quines pegues hauria de trobar-hi? Miro de fer un balanç imparcial. Mentre rellegia novament els relats, m’he adonat que tots ells tenen més d’una capa, com les cebes. Quan ja tens la certesa que allò que uneix tots els relats és que per viure cal decidir (quin tema tan actual, oi?), t’adones que no és l’únic lligam, que n’hi ha més. La capa observada en aquesta ocasió està molt ben teixida i fa referència a com n’és d’alliberadora la veritat. Heus aquí un cas: «Acabava d’entendre una gran veritat: el tiet no m’estava saludant, el tiet s’estava acomiadant», a «El somriure del suricata» de Maria Cirera. I un altre: «Ara sabies del cert que allò finiria. Si l’havies de plorar, ja podies començar a fer-ho» a «Seandbel» de Marta Pérez i Sierra. I encara un altre més: «Quan juraves que t’importàvem més que la pròpia vida, era mentida, mentida, mentida...» de Mercè Bagaria a «Reagrupament familiar».

De totes les raons exposades, trobar nous al·licients a l’hora de rellegir els relats de Cornèlia Abril és el que em confirma que el balanç és satisfactori, il·lusionant, engrescador..., que és positiu de totes totes.

Propera presentació: dia 14 de gener, Biblioteca d’Horta-Can Mariner

1 comentari:

  1. Boníssima i gurmanda crònica del pas deleble de Cornèlia Abril. Felicitats, i Bon Any Nou!!

    ResponElimina