dimecres, 20 de gener de 2016

«He d’anar-me’n», al cor d’Horta

A inicis del segle XX, Barcelona creixia sense aturador i ho engolia tot al seu pas. Així va ser com el poble d’Horta va quedar annexionat a la gran ciutat l’any 1904. Més d’un segle després, el cor d’Horta conserva encara aquell encant que va seduir les famílies barcelonines que hi van construir cases d’estiueig. Una de les masies més ben conservades, Can Mariner, l’origen de la qual es remunta al segle XI, és des de 2008 la biblioteca del barri.

La tarda del 14 de gener, les integrants de Cornèlia Abril vam apropar-nos a la biblioteca amb moltes ganes de presentar les vuit ànimes i deixar que el mestre Isidre Grau engresqués el públic assistent amb la seva particular visió de cadascun dels relats que formen part del recull He d'anar-me'n. He de dir que va descobrir coses que ni tan sols nosaltres ens havíem adonat que hi fossin.
 
Les hortenques del grup, la Pepa Bagaria (l’ànima felina) i jo mateixa (l’ànima turmentada), ens vam emocionar moltíssim en veure tantes cares conegudes. Les dues hem nascut al barri i ens hi hem criat, com el pare, com els pares del nostre pare. La mare era una hortenca d’adopció que hi va viure mig segle. A Horta vam aprendre de lletra. Vam aprendre a viure en família. Sí, perquè viure a Horta, quan la Pepa i jo érem petites, era com viure en una gran família on tothom es coneixia. La nostra memòria és hortenca, i d’Horta prové gran part de la inspiració que mou les històries que hem escrit, per més que estiguin ambientades lluny dels seus carrers i de la seva gent.
 
Em consta que l’emoció que surava a l’ambient va contagiar totes les integrants de Cornèlia Abril que vam fer un striptease d’ànima com mai havíem fet abans. També és cert que el rodatge compta i ja portem set presentacions i que el pudor l'hem deixat de banda i li anem agafat cada cop més gust a això de despullar l’ànima, sigui la nostra o la del nostre personatge que, de tan enllaçades com estan, es difícil dir amb precisió on acaba l’una i on comença l’altra. Tant de bo que aquesta simbiosi la gaudís el lector tant com les autores.
 
Va arribar l’hora de tancar la biblioteca i encara ens estàvem allà, saludant família, veïns, amics, companyes d’escola i de vida... Mentre signàvem llibres, per primera vegada d’ençà de la publicació del recull, pensava que això «d’anar-se’n i viure» no era aplicable a Horta, que «quedar-se i viure» era una opció vàlida. I tot recordant aquella tarda màgica, m’han agafat moltes ganes de compartir unes instantànies fetes al cor d’Horta.
 
§ Les fotografies de la presentació del recull He d’anar-me’n són de Xavier Mominó.
§ La fotografia de la masia de Can Mariner forma part del fons de l’Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada