diumenge, 10 de gener de 2016

L'ànima felina de Cornèlia Abril: llibres i gats o gats i llibres

Imatge de Carmen Sanzsoto

La relació que estableix l’escriptor amb el text escrit és com les relacions de parella. Poden ser d’un amor profund, de conveniència, efímeres, perdurables... L’autor sempre busca una relació estable, ideal. I no sempre la troba. Sovint, s’ha de conformar amb idil·lis passatgers, que li atorguin alegries puntuals. De la mateixa manera, hi ha històries que volen ser escrites i cerquen autor i no sempre ensopeguen amb aquell que els agradaria i es conformen perquè no es volen quedar en el calaix de l’oblit. N’hi ha, però, que són caparrudes i no paren fins que troben la persona idònia i tant els fa que no sigui famosa i que no tingui experiència en l’ofici. El que els importa és l’ànima.
Aquest és el cas de «Rose Hill House», una història que desitjava homenatjar els llibres i els gats o els gats i els llibres, que aquí l’ordre dels factors no altera la suma, i de passada els gats amb escriptor o els escriptor amb gat, com ara Dickens, Lord Byron, Hemingway, Borges, Cortázar, Bukowski, Bradbury, Capote, Murakami, per citar-ne alguns, i volia, per sobre de tot, reivindicar la dignitat i el respecte.
La història no va parar fins que es va coincidir amb Pepa Bagaria, una bibliotecària que estima els llibres d’ençà que era molt petita i les revistes des que treballa a l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, amant dels gats (en té sis d’oficials i uns quants d’okupes), una documentalista solvent. A Et donaré la terra, un dels best-sellers del darrers anys que ens transporta a la Barcelona medieval, l’autor, Chufo Llorens, en el capítol d’agraïments deia: «A Pepa Bagaria, documentalista inestimable, que no només em va aportar les dades que li vaig demanar, sinó que, coneixedora de la meva manera d’escriure, me’n va proporcionar d’altres que el seu instint de gran professional li va suggerir». Això de l’instint és molt felí, oi? L’experiència de la Pepa com a escriptora era gairebé inexistent, però això no li va importar gens a la història, perquè el seu va ser un amor a primera vista. «Rose Hill House» havia trobat l’ànima que li donaria vida, una ànima pacient, enigmàtica, intuïtiva, curiosa, solitària, independent, agosarada, desconfiada i tolerant alhora..., una ànima felina.
Pepa Bagaria va correspondre a la història, trobant-li un bon lloc on estar-se. Va triar Wallington (Anglaterra), al poble on havia viscut George Orwell de 1936 a 1940, on va escriure gran part de Rebel·lió a la granja, i Homenatge a Catalunya. A Wallington, George Orwell es va casar amb la seva primera esposa. Allà també hi va viure Elsa Spencer i es va casar amb Joseph Bennet. A Rose Hill House, la casa dels Bennet, és on s’instal·la la Helen, la protagonista, una escriptora nascuda en un poble prop d’Albuquerque (Nou Mèxic), just després de divorciar-se. La Helen esbrinarà què va passar a la casa del turó de les roses amb l’ajut d’una gata.
A «Rose Hill House» hi ha tot un seguit d’anècdotes curioses, com la de la biblioteca embruixada de Letchworth; un homenatge a la literatura anglesa, amb referències literàries que van de Charles Dickens a Jane Austen, passant per Elizabeth Gaskell i les germanes Bronte; també hi ha referències cinematogràfiques, al cinema que agradava als pares; musicals, a la música que escoltàvem a casa quan érem petites; hi ha un viatge a Cinque Terre, a la costa italiana al mar de Ligúria, que es un gaudi pels sentits i una reivindicació de la bellesa per amansir l’horror... Per haver, hi ha fins i tot un picada d’ullet a persones de carn i ossos a qui la Pepa ha convertit en personatges de ficció.
Hi ha una dita celta que assegura que si mires fixament els ulls d’un gat hi podràs veure visions del món de les fades. Me la vull fer meva per dir-vos que si aprofundiu en una ànima felina no hi trobareu set vides sinó infinites vides imaginàries que pugnen per ser escrites.
I com a curiositat us incloc un enllaç a una pàgina web on hi trobareu un mapa de les biblioteques de tot el món que tenen, a més de llibres, gat. I és els gats i els llibres es porten molt bé.

3 comentaris:

  1. M'ha encantat el comentari que fas de "Rose Hill House" i l'ànima que hi ha donat vida: la Pepa Bagaria. Estic molt d'acord amb el que dius.
    Totes les ànimes que pul·lulen a "He d'anar-me'n", són unes ànimes amb unes històries molt especials. Felicitats!

    ResponElimina
  2. Està bé això d’anar descrivint totes les ànimes d’aquesta polifacètica Cornèlia Abril.
    Per aquesta anima escrius amb una prosa que sembla poesia, es nota l’amor que sents per la teva germaneta.
    Bé, un petó per totes dues.
    Sam

    ResponElimina
  3. Es nota sister que coneixes molt i molt bé la meva ànima felina...

    ResponElimina