dilluns, 25 d’abril de 2016

Ningú no ens mourà d'aquí

MIG ANY DE CORNÈLIA ABRIL
Mercè Bagaria, l'ànima turmentada
Carmen Sanzsoto, l'ànima etèria

El dia 28 d’abril, Cornèlia Abril farà sis mesos. Toca, doncs, fer balanç de 183 dies de vida, que han donat per a molt, tot sigui dit. D’ençà de la presentació en societat a la Sala de la Caritat, de la Biblioteca de Catalunya fins a la sessió de signatures el dia de Sant Jordi a la Rambla de Catalunya amb Diputació, el grup literari Cornèlia Abril s’ha passejat per diversos llocs de la nostra geografia: Blanes, La Garriga, L’Ametlla del Vallès i Girona, ha celebrat el Nadal a la Casa Marsans (passeig Mare de Déu del Coll) de Barcelona amb jazz i poesia, ha omplert la sala d’actes de la Biblioteca Horta-Can Mariner i el vestíbul del Museu de la Tècnica de Manresa. Després d’una petita pausa, el 30 de març va cloure els actes dedicats al Mes de la Dona, al Castell de Pallejà amb jazz, flamenc i literatura i el dia 21 d’abril, a la Biblioteca Torres i Bages de Vilafranca del Penedès, celebrà per anticipat la festa del llibre amb els autors vilafranquins Isabel del Pilar Valero, David Monteagudo, Miquel Cartró i el Noi dels Encàrrecs, i amb la música de Fusió Musical N.L. També ha tingut un paper força actiu a les xarxes socials: ha piulat a Twitter, ha compartit vivències al Facebook i, sobretot, s’ha anat construint, a poc a poc, un blog acollidor on les vuit ànimes s’hi troben molt de gust.
 
Matilde Nuri, l'ànima reflexiva
I ara què? Ara Cornèlia Abril ha de fer cas al títol del seu primer recull i ha d’anar-se’n? Tot just ara que la vida l’empeny a créixer, a descobrir el món com fan les criatures en aquesta edat? Escriure en català, malgrat que és la nostra llengua, costa. Costa perquè el públic lector encara prioritza el castellà. Escriure relat, la nostra senya d’identitat, costa, perquè la tria prioritària és la novel·la, com si la brevetat fos un handicap a l’hora d’explicar una història. Però heu de saber que no sempre cal anar-se’n, que també hi ha motius per «quedar-se i morir», com diria Shakespeare. Quedar-se és una opció agosarada, és ben cert, però som vuit dones valentes, amb fe, amb ganes, amb confiança en la feina ben feta. I mentre ens quedin «paraules», ningú no ens mourà d’aquí.

10 comentaris:

  1. mig any intens i productiu;
    el projecte Cornèlia Abril amb 'He d'anar-me'n' ha estat plaent des del primer instant;
    i, ara, cantem,
    cantem allò de 'no serem moguts'
    .

    ResponElimina
  2. Mercè, un post que m'ha commogut (quan l'he llegit). Passo uns dies estranys... la primavera no se'm posa bé. Però llegint-te, em vénen tantes ganes de continuar, d'anar endavant!!! Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De sempre que la primavera ha trasbalsat les ànimes apassionades. Però enamorar-se de Cornèlia Abril no és cap pecat. És tot el contrari. No et sembla?

      Elimina
  3. Gràcies, ànima turmentada.
    Que tinguis un feliç dia de celebració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Cornèlia. La teva ànima turmentada també té moments feliços malgrat tots els turments. :-)

      Elimina
  4. ei, ànimes, bona sismesada!

    Volia haver-me arribat a la sessió de signatures per Sant Jordi a la Rambla de Catalunya, però no va poder ser i em vaig comprar l'He d'anar-me'n a la paradeta de RC. Ja ens veurem un altre dia ;)
    I ara me n'he d'anar a llegir-vos, però vosaltres quedeu-vos, perquè és agosarat i perquè de ben segur teniu moltes noves «paraules» per oferir-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que no te'n vagis, que et quedis amb Cornèlia Abril fins al final del recull i que el gaudeixis molt. Gràcies per la confiança que ens has fet, Pilar! Una abraçada, guapa!

      Elimina
  5. Em vas dir que me l'enviaries perquè en fes ressenya!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que disculpis aquesta ànima turmentada. De demà no passa! Una abraçada.

      Elimina