tag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post1643978104701585354..comments2024-03-03T19:02:13.863+01:00Comments on La vida breu: GymnopédieMercè Bagariahttp://www.blogger.com/profile/04806611495877008673noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-81458700463455708962014-03-09T12:25:28.425+01:002014-03-09T12:25:28.425+01:00No t'havia dit res, perquè encara no ho havia ...No t'havia dit res, perquè encara no ho havia llegit (ja saps que sóc una impresentable, hehehe) però m'has fet recordar com vaig conèixer les gymnopèdies, com vaig conèixer Satie, i, tot i que no té res a veure amb el teu relat, m'has transportat.<br /><br />El relat, preciós, però això ja t'ho han dit abans que jo.<br /><br />Continua escrivint, Mercè! ens ho deus! ;)Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-89278702292416232642014-02-27T20:45:44.070+01:002014-02-27T20:45:44.070+01:00M’atreviria a qualificar aquesta petita joia com a...M’atreviria a qualificar aquesta petita joia com a embruix narratiu i més, sabent d’on prové la guspira creativa.<br />M’agrada molt com la interpretació apassionada de la pianista insufla en l’autor la necessitat de millorar la seva obra, tot i que sigui per (o gràcies a) l’enamorament.<br />sergi g. osethttps://www.blogger.com/profile/18040018725697876942noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-40164181294309837332014-02-20T10:14:09.168+01:002014-02-20T10:14:09.168+01:00Preciós.Preciós.Gemmahttps://www.blogger.com/profile/07500059221802603917noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-75113293224412254282014-02-19T19:42:36.700+01:002014-02-19T19:42:36.700+01:00Un relat preciós que et transporta amb la imaginac...Un relat preciós que et transporta amb la imaginació, la música, la pianista i la seva gràcil figura, els seus dits llargs i àgils lliscant sobre les tecles del piano, i el meravellat novel·lista cap un món tendre i ple de llum malgrat la foscor del bar.<br />Gràcies pel relat.Maria Teresa Galanhttps://www.blogger.com/profile/11579011576775152165noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-52924028399607219442014-02-18T08:27:34.716+01:002014-02-18T08:27:34.716+01:00Perfectes les descripcions de sentiments, emocions...Perfectes les descripcions de sentiments, emocions, espais i personatges. M'ha agradat molt! Gràcies.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-49552575627463318842014-02-17T23:56:24.668+01:002014-02-17T23:56:24.668+01:00Un relat fosc, de bar, i ple de llum per la sensib...Un relat fosc, de bar, i ple de llum per la sensibilitat que traspua si el vas llegint al ritme de la Gymnopédie n 1, per exemple, crec que la més coneguda de les peces de Satie. En una audició de quan el Roger anava a música varem tenir la sort de que un pare i un fill toquessin al piano i amb una viola aquesta peça, d'aleshores que la trobo genial, però mai més he escoltat aquell so. El teu relat li treu ara aquella conjunció de música i història, viola i piano. Negre i llum. Ben resolt i ben portat relat, un deu Mercè!home foschttps://www.blogger.com/profile/12309044672294669810noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-58859489833931942992014-02-17T22:25:01.433+01:002014-02-17T22:25:01.433+01:00Molt bé!!!
Com un desigMolt bé!!!<br />Com un desigMps Landinohttps://www.blogger.com/profile/14401171891782251464noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9125084723906705313.post-64393740845787947182014-02-17T21:54:56.008+01:002014-02-17T21:54:56.008+01:00Tot el relat traspúa i es respira aquella atmosfer...Tot el relat traspúa i es respira aquella atmosfera de bar de copes musical, frecuentat per bellesas etéreas, intel.ligencias subtils i comuns mortals embriagats per ideals furtius e irrealitzables. M'agradat molt.Anonymousnoreply@blogger.com