dilluns, 21 d’abril de 2014

Quan la brevetat és un valor afegit



En vigílies de Sant Jordi, no puc resistir la temptació de recomanar llibres, petits tresors que, per la seva singularitat i la seva qualitat, m’agradaria compartir amb vosaltres, sobretot perquè tinc l’immens plaer de conèixer les autores i perquè em sento molt propera a la seva manera d’entendre i de fer literatura.

Així, doncs, us parlaré de Bavastells, un recull de cinquanta relats molt breus, signat per Marta Pérez i Sierra, il·lustrat per Pitu Álvarez i publicat per Walrus. El títol fa referència a ninots d’aparença humana, fets de fusta policromada que utilitzaven els joglars moros. D’aquests ninots, avui en diem titelles o putxinel·lis. L’autora es va inspirar en els ninots creats per Teresa Travieso, del Taller de Marionetas Travi, un lloc on s’hi respira màgia. En el centenar de pàgines d’aquest recull, hi viuen personatges entranyables amb històries força peculiars. Riureu amb la iaia Traila o el pallasso Troncho, us emocionareu amb Mímbria, una cantatriu que «duu cosides, als doblecs de la pell, totes les històries del món», amb el rondallaire Pepón o amb la senyora Poch i el senyor Poquet. Hi ha moments en què les històries ens transporten a la infantesa. D’altres, en canvi, ens submergeixen en una realitat crua de la qual voldríem escapar. I tothora, l’autora sap atiar la imaginació del lector i arribar-li al cor. 
A Dones de vidre, el primer recull de contes que publica Montserrat Medalla en solitari, agrupades en torn a «la vida» i a «la mort», hi trobem dotze històries, unes de molt breus, altres amb el tempo  i la textura que caracteritza la novel·la, algunes ens transporten al passat i d’altres transcorren en ple segle xxi, i tenen una característica comuna: les protagonistes són dones de totes les edats, dones vulnerables i alhora sofertes, transparents o translúcides segons s’escaigui, sovint corren el perill d’esmicolar-se, com el vidre, però es tracta d’un miratge, perquè sempre hi ha un bon motiu per aferrar-se a la vida, per resistir, per estimar, per harmonitzar l’ahir i el demà. Per fora, doncs, ens poden semblar de vidre, però a dins hi tenen desig, passió, voluntat de viure i de transformar l’existència. A partir d’unes situacions quotidianes i mitjançant uns diàlegs molt fluïts, l’autora explora l’ànima femenina i té l’habilitat de fer que el lector s’identifiqui ben aviat amb un seguit de dones que ens enamoraran des de la primera pàgina.  
Breu també és el poemari Dona i ocell, publicat per l’Editorial Denes a la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra. Amb aquesta obra d’excepcional delicadesa, Empar Sáez ha guanyat el XXXI Premi Ciutat d’Alcoi. Repartits en dos apartats que porten per títol «Estances d’aire» i «Èxodes», hi trobareu cinquanta poemes on els protagonistes són el pas del temps, la memòria, el somni, la paraula, el llenguatge silent del cel, del mar, de la terra, la saviesa perpètua de la natura reflectida a les pedres, els arbres, les flors, els ocells, la pluja... La llum, sigui de l’alba o del capvespre, hi és sempre present, encara que sovint de manera imperceptible, com si no volgués robar-li a l’aire el paper principal. L’aire se’ns mostra com la imatge de la lleugeresa, de l’espai on l’esperit somia, s’enlaira, vagareja lentament, lluny de la terra que ens arrela, de la pols que ens acotxa, del camí que ens mena cap a la fi. I també se’ns ofereix com la imatge de l’absència, del deixar-se anar cap a l’infinit sense recances. A més de la riquesa de les imatges, hi ha una musicalitat que recorre els poemes, una melodia suau que afavoreix la sensació constant d’ingravidesa. En resum, un poemari per llegir i rellegir.

2 comentaris:

  1. Estimada Mercè, no sé per què, ahir Blogger em va fer la pirula més vil. No vaig tenir accés a fer cap comentari a cap blog!

    Moltes, moltes gràcies per les teves paraules cap al meu llibre!

    Ens veiem demà, a la paradeta de l'ARC. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Mercè, fas venir ganes de llegir-los. Un ja el tinc, a veure si aquest Sant Jordi cauen els altres.

    ResponElimina