diumenge, 20 de març del 2016

Flor de cirerer

Caurà la flor del cirerer,
d’albor sublim
encatifarà el terra
on jau l’aspror del dia,
acotxarà el cuc,
acollirà la nimfa,
s’hi hostatjarà el pregadéu...
Per als fugitius de mar enllà,
no hi haurà llençols blancs
ni horitzó, ni mortalla.
La bellesa nívia
dels cirerers florits
és per als amos del nord
i per als insectes.

9 comentaris:

  1. Felicitats, un poema preciós i dolorós per tot el que estem vivint sense poder-ho solucionar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Feliç dia de la poesia, Mercè! Ens veiem aquesta tarda, per gaudir-lo!

    ResponElimina
  3. Mercè,
    em recordes una tanka que jo vaig fer:

    Entre la guerra i la paret

    Només a peu,
    no hi ha tren per vosaltres.
    Mirant el terra
    l'horitzó se us escapa.
    Sou persones humanes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bell i suggestiu poema, que enllaça la bellesa blanca amb el dolor social en una sàvia síntesi.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Molt contenta per aquesta visita al meu raconet i per les paraules tan boniques que hi has deixat, Olga. Aquí tens casa teva. Una abraçada ben forta!

      Elimina
  4. Et tenia per relataire, però veig que ets una excel·lent poeta.

    Stale

    ResponElimina
  5. Moltes coses expresa aquest poema, Mercè. La bellesa de l'arbre florit ens serveix de consol; però, com bé dius, no hi ha ni llençols ni consol pels desprotegits. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. És un gran poema, la veritat. El torno a llegir i em tomba. Per la bellesa i per la veritat. Hi ha moltes coses que m'agraden: la intensitat, les imatges, els contrastos, el missatge. "on jau l’aspror del dia" i tots els versos finals, cada mot.
    Magnífic!

    ResponElimina
  7. Hola,
    Ens ha agradat aquesta poesia i l'hem agafat per posar en aquest apunt per un Hanami Virtual.
    Suposem que no et molestarà.
    Gràcies.
    Amics arbres · Arbres amics

    ResponElimina