dilluns, 16 de maig del 2016

El vell Jan



  
Quan es fa fosc, quan la nit cau i el temps no es mou, el vell Jan no dorm. Ja no té mai son. Fa temps que no sap què és la pau. Sent que li bull el cap, que el pit li fa mal, que, al cor, hi té por.
 
De xic, el vell Jan va ser faust, dolç, llest i molt ric. Van ser seus els camps de blat de grans com l’or i els camps de naps ben blancs i els verds de cols plens de corbs, i els bous i els jous i els pous... I seus van ser el bosc del nord, on viu l’arç alb, on creix el bruc i el boix, i el bosc del sud amb tres mil pins, i el prat del riu bell i un bé de déu de mill i un munt de flors.


Tos fos! Que trist que és el joc!


El vell Jan viu en un cau buit. Té un trist jaç brut i un gec ben prim, i el fred cru del mes de març, i el brac coix que jeu amb els ulls clucs prop de la llar de foc. Sort que té el gos! Quan té fam, el vell Jan es pren un bol de brou, o un glop de llet amb mel de bruc o un tros de pa sec o set o vuit nous amb un got de vi bo o tan sols un plat de res.


Fa anys que el vell Jan és cec i els sons són el seu món: el bram del vent, el bruit del bosc, el broll de la font del broc gros, el ball dels joncs, el plor del riu, el cant del gall, el plany del llop... i el pas lent i clar amb què, a poc a poc, ve la mort.

Nota:
La nostra és una llengua extraordinària que permet escriure textos fent servir únicament mots monosíl·labs. Aquesta història té un total de 311 paraules, però n’hauria pogut tenir moltes més. Està publicada al recull col·lectiu L’estimem perquè és la nostra (Associació de Relataires en Català, 2013).
  

4 comentaris:

  1. Fantàstic!!!! M'has fet pensar en la TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS DE PERE IV.
    Felicitats, un relat que toca la fibra, una història molt ben estructurada.
    Un bon treball!!!
    Una abraçada, Mercè!

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt el conte. T'he de dir, Mercè que el meu últim recull de poemes l'he titulat Curt i ras i tracta d'això de la força dels monosíl·labs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mots són rics.
      Ric, ric,fa el grill.
      Ric del que ric.

      Elimina
  3. És veritat, els monosíl.labs són un tresor. Sempre penso que alguna cosa hi tenen a veure el francs, que eren germànics. O no, no ho sé.
    El vell Jan, un bell i trist retrat dels invisibles. Tot era d'ell! I ara, com tants d'altres, no té pau.
    Salut!

    ResponElimina