diumenge, 20 d’abril del 2014

Desesperació

 


Va, pega’m! Què esperes a fotre’m una bona panadera? Ja hem quedat que no hi havia una sortida millor que aquesta, que no volem que Serveis Socials ens prengui les nenes. Doncs, si no em pegues, acabaran en una família d’acollida i no les veure’m créixer, no sabran qui som... I nosaltres al carrer, sense feina ni subsidi, què farem? Viurem en un caixer electrònic? Anirem a robar? Quan dijous ens desnonin estarem perduts per sempre, però, si em pegues ben fort i m’han de curar a l’hospital, tot està solucionat. Et denunciaré i em buscaran un pis d’acollida, m’ajudaran a trobar una feina i no m’hauré de separar de les nenes. Per una agressió, les penes de presó no són excessives. Si et portes bé, aviat et donaran la condicional i, mentrestant, no et faltarà sostre ni un plat calent. Quan surtis, continuarem amb la nostra vida tots junts, però si ara et fas enrere, si no tens prou pebrots per estomacar-me no tindrem res. Em vas prometre que estaries amb mi en la pobresa. Això és la pobresa. No pots trair la teva paraula. Així que no ploris més i pega’m d’una vegada!

8 comentaris:

  1. First!!!

    Un relat molt dur que, tristament i en aquests temps que ens toca viure, no m'estranyaria que no fos ficció.

    Un petó

    ResponElimina
  2. És un relat molt dur, però per desgràcia està passant. Es pacten actes violents per poder salvar alguna cosa. Diuen que feta la llei, feta la trampa.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Colpidor i dolorós com el cop que ha de rebre la protagonista per a "salvar-se" de la maledicció dels nostres dies. Genial, Mercè, com sempre. Endavant, molta sort i molts petons!

    empar

    ResponElimina
  4. Molt dur, molt realista, molt heavy. Molt ben escrit, pots veure les imatges dins de les paraules. Curt i efectiu, bona narració, bon nivell literari.

    Ferran

    ResponElimina
  5. uffffffffffff

    vull saber com acaba...li pega?

    ResponElimina
  6. Colpidor... no tinc més paraules...

    ResponElimina
  7. Molt dur, sí. Al que es pot arribar quan s'està desesperat! Has comunicat molt bé aquesta desesperació, Mercè, i d'això es tracta quan s'escriu literatura: una bona comunicació amb el lector. Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Un relat descarnat, una solució extrema. Sense embuts i “a la cara”.
    Felicitats per la valentia d’escriure’l.

    ResponElimina