dimarts, 14 de gener de 2014

L'amant

Ell és un amant persistent, incapaç de conformar-se amb un instant de repòs; un amant que necessita recórrer constantment el territori que sap que li pertany gràcies a algun contracte mai no escrit; un dèspota que no et deixa passar ni la pinta. Prova-ho i els seus dits t’escabellaran amb l’exaltació de qui desfà els rínxols i, de pas, els pensaments. Ai de tu si alimentes la idea d’allunyar-lo, a ell que tot ho sap! Ai de tu, perquè es revoltarà i t’esgarraparà fins que sentis com se t’esquinça la carn de mica en mica. Deixa’l fer i s’entretindrà a descordar-te el vestit, sigui llarg, curt, cenyit, escotat, això tant li fa. Les cremalleres el fascinen, les obre lentament i et ressegueix la columna, s’hi endinsa com si explorés un paratge inconegut, com si es volgués aixoplugar entre les costelles. Les cames han de ser al seu abast, per apamar-les i prémer-les amb força, per delectar-se amb la tibantor de les cuixes, amb el foc que traspuen. Llavors les separa i s’abriva, i tot d’una t’arramba a qualsevol lloc, que per això no té manies, i et clava la sageta i no permet cap mena d’oposició. Furga una estona. Et masega, et mossega amb delit... Panteixa. Tal vegada, espera una queixa que no ha d’arribar. Absurd seria provocar-lo. És llavors quan t’obliga que el miris cara a cara, quan et cerca a l’esguard un prec que et delati. El complauria tant trobar-lo! Aguanta un instant més i, després, estén per dins la metzina que et fa xisclar i que et porta a l’abisme. Sents la temptació de dir que s’aturi, que ja n’hi ha prou, que t’alliberi... Però alguna fibra de tu, que no saps on s’amaga, conserva un xic de dignitat i et jures que no defalliràs per més extenuada que estiguis, així et prengui la vida aquest amant implacable, aquest maleït dolor.

6 comentaris:

  1. durillu, eh? però m'ha agradat molt, Mercè!

    ResponElimina
  2. És una meravella- el llegueixo com si fos poesia, gairebé- de sensualitat i bellesa. Primer, vaig pensar en sadisme- oh infame Marqués- però la volta final deixa les coses al seu lloc veritable. És com un dibuix de Escher: res no és el què sembla, malgrat a la vista tot sembla quadrar. Magnífic.

    ResponElimina
  3. potent..., boníssim! Un privilegi per als lectors...

    ResponElimina
  4. Caram, Mercè, magnífic...... m'ha agradat molt, molt...

    ResponElimina
  5. He de dir que m’agrada el relat doncs està molt ben escrit i és un plaer llegir-lo, però se m’acut que això de tractar el dolor com a un amant només pot fer-ho algú que el coneix bé, que ha patit molt, que ha arribat a aconseguir certa mena de promiscuïtat amb ell.
    Et recomano un canvi d’amant, i ja saps que sempre estic a la teva disposició...

    Juli

    ResponElimina