dilluns, 5 de maig del 2014

El te Darjeeling



Ella és una noia diferent de totes les que ha conegut fins ara. Molt diferent. Té una bellesa exòtica: la mirada de gat, el somriure provocatiu, el cos flexible i els cabells rinxolats, llarguíssims! Quan avui li ha dit de quedar, el cor se li ha accelerat i ha sentit papallones que li voletejaven per dins. Quan es troben, ella li fa un petó i ell pensa que, per ella, seria capaç de fer-se vegetarià, de convertir-se a l’hinduisme, de viure al Nepal... S’asseuen en una terrassa. Ella demana al cambrer dos tes Darjeeling, una de les millors varietats del món. Ell no és cap expert en això del te, és més de birres i de sangria. Es mira l’aigua acolorida, bullint en ple mes de juliol. Fa la intenció d’afegir-hi sucre, però això, segons diu ella, seria un disbarat. Fa el primer glop i no pot evitar una basca. Llavors observa, a la taula del costat, un grupet de noies. N’hi ha una de rosseta que està per sucar-hi pa, amb una faldilla curtíssima, prenent una canya, assaborint unes patates braves. I de sobte pensa què hi faria ell, en una ONG. De debò que no entén què li ha pogut veure en aquell secall que va de hippy. Si és que no hi ha res com una noia normal i corrent!

3 comentaris:

  1. Saborós intens i agradable que et deixa un regust fàcil de reconèixer en el temps i l'espai... parlava del relat, però també podria parlar del te. Hi ha massa condicionants socials per prendre una decisió sobtada i a la babalà, pobre xicot!. Diria que per tant senzill com sembla, t'ha sortit rodó i encertat, potser dels que més m'han agradat fins ara, potser m'hi he reconegut de fa unes dècades enrere... ;-) sols potser...

    ResponElimina
  2. Molt bé Mercè, intens com el Darjeeling i sense la foscor d'altres relats teus, m'ha agradat molt. Gràcies per escriure i gràcies per compartir.

    ResponElimina
  3. Deliciós! Me'l deixes piratejar per La Bona Confitura?

    ResponElimina