dilluns, 2 de juny de 2014

El mestre republicà

El senyor Marimon feia les lletres a la pissarra i, després, demanava que els alumnes les copiessin al quadern ratllat. «Fixeu-vos-hi bé –deia–, la l és llarga i esvelta com si el seu cap rodonet volgués tocar el cel. La o, en canvi, és una pometa poruga que no es vol perdre. Per això, amb el petit branquilló, s’agafa amb força a la lletra germana que té al costat. Mireu, la m fa muntanyetes suaus que no costen de pujar i la s és com el número 1 però amb el cul sortit. Hi ha dues lletres que els agrada dur barret. Qui les sap?». Els alumnes aixecaven les mans i ell repartia anissos de colors. Pensava que ja arribaria el dia que els toqués de mestre el senyor Reglà, ja arribaria el trist moment d’haver de posar els palmells ben plans per rebre un cop de vara. El caparrut del senyor Reglà convençut que la lletra només amb sang entra!
Quan va acabar la guerra, el senyor Marimon va ser acusat de subversió al règim i el van empresonar. Llavors va canviar els alumnes de primària pels companys de presidi i, en comptes d’anissos, els repartia cigarretes i els explicava la història de les lletres amb uns exemples més apropiats. Un dia el senyor Reglà el va anar a veure i se sorprengué de trobar-lo tan animat i satisfet. «Doncs vós m’hauríeu d’entendre –li va dir–, perquè no hi ha goig més gran que ensenyar a viure». 


4 comentaris:

  1. Carai tu, quina lliçó de vida...

    ResponElimina
  2. Molt bé, Mercè! Per quan, un recull dels teus microrelats?

    ResponElimina
  3. Amb aquesta història em ve a la memòria el meu mestre, segurament republicà, de quan tenia 10 anys.
    Ell era com el senyor Reglà, però el recordo ara com si fos el senyor Marimon.
    És curiós el que fa el temps a la memòria i l’empremta que deixen en nosaltres algunes persones.
    Com sempre un relat impecable.
    Un petó i gràcies per compartir amb nosaltres les teves històries.
    F. M.

    ResponElimina
  4. Ja veig que entres poc, als blogs! Doncs l'Edgar Cotes m'ha "nominat" per un joc d'aquests que de tant en tant es veuen pels blogs i ara jo et faig la "jugada" de nominar-te a tu per si et ve de gust jugar-hi, tu mateixa ;)

    Com tenim la cosa nostra? jo ja quasi ho tinc!

    Una abraçada, reina mora!

    ResponElimina