Ella es
fixà que l'ampolla ja era gairebé buida.
—No
beguis més, això no li tornarà pas la vida.
—Li vaig
prometre a la seva mare que tot aniria bé —es lamentà.
Llavors ella es deslliurà de la càrrega i el
reprengué:
—No ets
Déu, només ets metge. Ja sabies que el Pol no se'n sortiria. És això el que
havies d'haver dit a la seva mare.
Ell,
tremolant, la mirà amb els ulls encesos.
—No sóc
com tu, jo. No sempre sé el que s'ha de fer.
Omplí el
got i s'empassà el bourbon d'un sol glop.
—Va,
vine, necessites descansar —va fer ella.
Aleshores
va omplir la banyera, el despullà, l'ajudà a ficar-se a dins i l'ensabonà com a
un nadó. Ell no parava de gemegar: «Només tenia cinc anys!». Li va dur una
tassa de te calent, l'ajudà a sortir de la banyera, l'eixugà, l'acompanyà fins
al llit i després l'acotxà.
—Deixa el
llum encès —va demanar ell, referint-se al globus de color poma que feia una
llum tènue. Sense aquell bri de claror, no s'adormia mai.
Ella
respirà a fons, però cada cop li mancava més aire. Recordà que havia de desar
la compra, de planxar-li la camisa per a l'endemà, d'acabar aquella maleïda
correcció... I encara no havia sopat. Omplí la banyera, se submergí en l'aigua
gairebé bullent i va deixar que la mà experta acariciés la pell necessitada,
tot cercant el punt misteriós, la cruïlla de tots els plaers imaginables. Va
agafar la drecera correcta i hi enfonsà els dits, lentament, mentre es
preguntava per quin inexplicable parany del destí no s'havia casat amb un home.
Bo i rebò, Mercè, com tot el que escrius, amb un missatge ben clar i una forma excepcional de narrar-ho. La meva enhorabona pel teu bloc que vaig seguint regularment. Des de L'Escala una abraçada ben forta.
ResponEliminaM.B.
Moltes gràcies, Mercè. Em fa il·lusió que el vagis seguint tot i que escric molt poquet. Una abraçada!
EliminaFantàstic, Mercè!!! Quants sentiments i quants pensaments... Quina cruesa tan plena d'amor.
ResponEliminaFelicitats!
Una abraçada
Molte gràcies, Maria Teresa! Una abraçada també per a tu.
EliminaUn relat breu i ple sentiment. Felicitats Merçe, acabo de descobrir el teu bloc i et segirè
ResponEliminaGràcies, Roser! Serà un plaer veure't per aquest racó. Tant de bo t'agradin sempre aquests bocins de vida.
ResponEliminaSenzillament gràcies!
ResponEliminaQuè més puc dir?
Com que sóc un negat informàtic suposo que posarà 'Anònim' però tu —que ets molt i molt llesta—, ja sabràs qui sóc
Anònim, sí que sé qui ets. Gràcies per passar per aquest racó!
ResponElimina