Cap de setmana a la Setmana 16

La Setmana del Llibre en Català, en la informació que proporciona de l’esdeveniment cultural, diu que enguany presenta l’oferta de llibres i de publicacions en català més gran de la història. Davant, doncs, d’una oferta important, tant pel que fa a nombre de títols com d’activitats, i com que per més que ho desitgi no posseeixo el do de la ubiqüitat, l’única tria possible era seguir els dictats del cor.

Malsons de gat

Patrícia Muñiz, Gonzalo Rodríguez, Sergi G. Oset, Marta Torres i Mercè Bagaria

 D’aquest recull, barreja estimulant de fantasia, ciència ficció i terror, que conté una bona dosi de lirisme, d’ironia, un punt oníric, un altre realista, que ens fa transitar per un temps incert, de vegades fosc, de vegades esperançat, que té més capes de lectura que vides un gat, signat per Sergi G. Oset, Patrícia Muñiz, Igor Kutuzov i publicat per Hermenaute, en sóc fan declarada i orgullosa prologuista. Com que el sentiment de formar part d’aquest projecte és compartit, em van convidar a signar llibres dissabte al matí. Va ser una experiència molt agradable.

Un segon al cel estàtic

Ricard Mirabete i Marta Pérez i Sierra

Aquest és el títol del recital poètic que van oferir dissabte al vespre Ricard Mirabete i Marta Pérez i Sierra, acompanyats dels músics Guillem Payaró i Alba Muñoz.

De Cel estàtic d’elevadors, publicat per Editorial Gregal, són els poemes que va dir Ricard Mirabete. El títol prové d’un dels versos i, tal com se’ns indica a la contraportada, és una porta d’entrada a l’imprevist. Mentre en Ricard els deia lentament, em va fer pensar en si el cel és estàtic o no, si hi ha més d'un cel i d'una terra, si hi ha una vida o moltes, si quan la vida s’atura, ho fa per sempre... En tot cas, són poemes que reclamen lectura pausada i ment oberta.

Marta Pérez Sierra, l’ànima romàntica de Cornèlia Abril, va llegir poemes del seu nou llibre Un segon fora del dubte, també publicat per Editorial Gregal. El poemari neix d’una experiència viscuda per la Marta, de la reflexió posterior i del desig de retre homenatge a en Jordi, un amic estimat que es va sotmetre a un transplantament doble de pàncrees i ronyó a l’any 1984 i va lluitar fins a la darrera alenada per gaudir del plaer i fugir, ni que fos per un segon, del dolor i del dubte. Tot un cant a la vida!

Procés de contradicció suficient i el fantàstic en català

 Hugo Camacho, Adelais de Pedrolo, Antoni Munné-Jorda, Lluís Rueda i Gonzalo Rodríguez

Diumenge a la tarda amb Hugo Camacho, editor d’OrcinyPress, Antoni Munné-Jordà i Adelais de Pedrolo, filla de l’autor, es va presentar la reedició, quaranta anys després de la primera publicació, de Procés de contradicció suficient, una de les obres majors de Manuel de Pedrolo, que ens submergeix en la tradició de religions antigues, mites perduts, cosmologies esotèriques i llegendes de civilitzacions desaparegudes. L’acte va reivindicar l’extensa obra de l’autor del Mecanoscrit del segon origen, la novel·la més llegida en la nostra llengua i un referent per a la ciència ficció a casa nostra. A continuació, amb la presència de Lluís Rueda, editor d’Hermenaute i de Gonzalo Rodríguez, llibreter de Chronos, es va parlar de l’estat del fantàstic en català, de l’aposta que fan petites editorials per descobrir nous valors i traduir obres importants. Un debat interessant i molt entretingut.

TROBAREU ELS LLIBRES A:

Malsons de gat (mòdul 33: Hermenaute, Llibreria Chronos)

Cel estàtic d’elevadors (mòdul 32: Editorial Gregal)

Un segon fora del dubte (mòdul 32: Editorial Gregal)

Procés de Contradicció suficient (mòdul 33: Llibreria Chronos)

Els encerts de «Malsons de gat»

A poques hores de la presentació del recull Malsons de gat, signat per Sergi G. Oset, Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov, publicat per Hermenaute, em ve molt de gust parlar-vos-en.

Diuen els autors que «Malsons de gat neix amb la pretensió d’aportar a la literatura del fantàstic en català un sòlid recull de relats, treballat i estudiat, ambiciós, eclèctic i agosarat que segueixi l’estela del pioners que van apuntalar anteriorment el gènere, però amb una veu i personalitat nova, per expandir i continuar aquest llegat».

En puc donar fe, perquè he viscut amb certa proximitat la gestació dels relats —uns escrits individualment, altres a quatre mans i, fins i tot, a sis mans— i el que us puc dir és que el resultat em produeix una enveja sana. M’imagino que us preguntareu el perquè. Miraré de resumir-ho dient que és un recull ple d’encerts.

En primer lloc, trobo un encert la conjunció de tres veus potents amb imaginacions prodigioses. De Sergi G. Oset sempre m’ha cridat l’atenció la seva capacitat de síntesi i de concreció. Ser sintètic i concret obliga a fer malabarismes amb el lèxic, a desterrar qualsevol signe d’ambigüitat, a ser molt destre amb les imatges. Si llegiu els seus relats brevíssims de Paràsits mentals i d’El último vuelo del Microraptor entendreu de seguida de què parlo. A Patrícia Muñiz la vaig descobrir en la novel·la Play Room, que em permeto de recomanar-vos, on segons la pròpia Patrícia barreja sexe, llenguatge poètic i terror en unes dosis adequades per neguitejar el lector. L’atmosfera que es respira a la novel·la és asfixiant i el periple vital de la protagonista Seila Dor pertorba irremeiablement. La faceta més coneguda per mi d’Igor Kutuzov és la poètica. La seva és una poesia descarnada, profunda, visionària, un cant a la resistència vital, una retrat de la solitud, del dolor i també de l’esperança, una remembrança de la fugacitat de l’existència. A Canciones del hierro ―curiosament ja s’hi passeja més d’un gat—, hi ha descripcions molt acurades de la decadència de la ciutat, del món que ens envolta, d’un univers que retrobarem a Malsons de gat.

En segon lloc, és un encert la tria de l’espai-temps. On i quan transcorren les diferents històries de Malsons de gat? Succeeixen en un futur incert, a urbs que podríem pensar que són les existents però que ja han perdut l’essència actual, en una natura indòcil en confrontació permanent amb l’ésser humà, amb un ésser humà, tot sigui dit, que fa gala d’uns valors ètics, d’uns principis morals que qüestionen contínuament la pròpia humanitat. Hi ha portes que s’obren a l’infern, dimonis que troben aixopluc en pobles remots, abismes insondables, llocs on regna la foscor més absoluta, com si la foscor, l’ambient llòbrec i tenebrós, propiciés la raó de ser dels relats: els malsons.

En tercer lloc, és un encert la tria del protagonista somiador, o sigui els gats. Que els gats tenen somnis agradables o bé malsons és un fet que s’ha constatat científicament. Sembla que és el ritme respiratori el que dóna pistes sobre la placidesa del somni o l’horror del malson. És un encert, perquè els agosarats autors permeten que per la ment dels felins passin situacions anòmales, els fan assolir un estatus inimaginable en els nostres dies, però molt efectiu pel que fa a les històries. Des de la metròpoli de «Gòrgola», on s’inicien els malsons, fins a «Déu salvi Barbanegra», que posa fi al recull, hi trobem, en uns casos més explícitament que en uns altres, una lluita per la supervivència en una societat hostil, violenta, deshumanitzada... però on també té cabuda la imaginació, l’astúcia, tan pròpia dels gats, per encarar les dificultats i aferrar-se a la vida.