El pròxim dia 3 de setembre, en el marc de la Setmana
del Llibre en Català, Marta Pérez Sierra, l’ànima romàntica de Cornèlia Abril,
presentarà el poemari, Un segon fora del
dubte, una història inspirada en fets reals, en l’experiència
viscuda per l’autora i en la reflexió sobre la recerca del plaer quan la mort
s’acosta. El protagonista, en Jordi, es va sotmetre a un doble transplantament
de pàncrees i ronyó l’any 1984; ara la Marta vol retre-li homenatge compartint
amb el públic com van ser aquells instants, carregats de dubtes i també
d’esperança, que van viure plegats. Aquest és, doncs, un bon motiu per xerrar
amb la poetessa que, projecte a projecte, consolida una veu poètica potent i molt propera.
L’actitud i els temes
Davant de la poesia, la Marta ens diu que té una
actitud vital igual que davant de la vida, que tot ho viu molt intensament.
«Quan hi ha un tema que m’atrau, l’expresso mitjançant la poesia. Des que vaig
néixer que sempre he volgut escriure poesia. Em surt d’una manera natural. Crec
que no me’n podria estar. Des que tinc memòria, de seguida converteixo un tema
que m’interessa en poesia.»
També assegura que li agrada explicar històries, per això mira que els poemaris
parlin d’un mateix tema. «És —ens diu— com una manera de novel·lar, de fer que
el llibre de poesia tingui una unitat i un argument que va avançant fins al
final. Per exemple, a M’he empassat la lluna,
parlo del climateri, intento reflectir el procés de la menopausa. No aboco
poemes perquè sí, perquè ara m’ha vingut aquesta inspiració. Res d’això. El que
m’interessa és fer un estudi de què li succeeix a la dona quan té la menopausa.
A Dones d’heura, prenc el
diàleg entre l’home i la dona com a metàfora. L’home és la paret i la dona és
l’heura, o el diàleg entre les dones o entre mare i fill, segons per on l’heura
s’arrapa o si, per contra, voleia. El poemari me’l va inspirar una col·lecció
de quadres de Maria Rosa Vila, que pinta heures. Mentre escrivia, jo tenia els
quadres just davant meu i cada quadre em va portar a imaginar-me un tipus de
dona diferent. La inspiració correspon, doncs, a la imatge. És la imatge la que
em porta del ara i l’aquí a un altre lloc o a un altre temps o a ambdues coses.
El darrer poemari, Un segon fora del dubte,
està basat en un fet real. He volgut recrear els darrers mesos de vida d’un
amic molt estimat, en Jordi, un noi que, a l’any 1984, va haver de sotmetre’s a
un doble transplantament de pàncrees i de ronyó en un intent desesperat per
salvar la vida. Tot i així, en Jordi va morir. Ara això ja no passaria, perquè
ja ningú arriba a l’estat límit que ell va arribar gràcies als avenços de la
medicina.»
Teulades (fragment)
Aquells vespres robats a l’estèril hospital,
tu i jo arraulits, amb una cigarreta
prohibida entre els dits,
cremàvem la por i l’ànsia...
El perquè de «Un segon fora del dubte»
Des de l’inici de la nostra conversa, la Marta sap que
vull que m’ho expliqui tot sobre el nou poemari. Amb això, en té prou. No calen
les preguntes. El seu discurs és vehement i ordenat. S’expressa amb passió i va
al gra alhora. Em fa pensar que és així com verseja. «En un dels versos li dic
a en Jordi que el recordaria cada dia. I no menteixo: cada dia recordo el meu
amic estimat, la lliçó de vida que ens va donar a tots el que estàvem a prop
seu. Tot i haver passat molts anys, encara persisteix en el record la valentia
que ell tenia davant l’adversitat. Des de feia temps, tenia necessitat de
retre-li homenatge, de dedicar un poemari a la seva memòria.»
Ens diu que aquest és el tercer intent, que el primer
intent va ser dos anys després de la mort d’en Jordi. «Llavors li vaig escriure
un poema que apareix en el llibre. El poema va guanyar la Flor Natural i la
Viola d’Or i Argent en els Jocs Florals de Gràcia. Després vaig confegir tot un
poemari titulat Orb. En Jordi
era cec i els poemes giren en torn la seva ceguesa, però el resultat no va
acabar de satisfer-me, perquè era un poemari excessivament trist, que
reflecteix la tristesa que jo sentia llavors i no feia justícia ni a l’actitud
esperançada del Jordi ni al meu desig de transmetre-la al lector. El segon
intent, doncs, no va fructificar. Passen els anys i un dia, de sobte, entenc
per què no em convencia Orb.
Va ser una mena de revelació. Sí, sí, tal com ho dic. Una revelació que fa que
m’adoni que allò que jo vull mostrar és la recerca del plaer que fa un home
jove, com era en Jordi, quan sap del cert que no trigarà gaire a morir, i
reflectir la passió, el goig per la vida, el neguit per la mort... Un segon
fora del dubte és aquell moment de pau infinita que et dóna un orgasme, que et
dóna la mort. Com sempre, mort i amor són molt a prop.»
Drac (fragment)
Tot tu dins el meu melic
Com si jo fos llac
I tu el drac que l’habités.
Nacre (fragment)
Veia la seva ànima errant
per l’eternitat dels passadissos,
vaig agafar les despulles
tibant-les de l’ombra
fins al cementiri d’Olius,
on ell havia escrit que volia
fer-se terra.
La importància de les imatges
|
Fotografia d'Enric Macià |
La Marta acostuma a servir-nos la poesia acompanyada
d’imatges. Aquest és el segon cop que compta amb el fotògraf Enric Macià.
«M’agrada la interrelació de les arts, la fusió de la poesia amb la imatge. I
treballar amb l’Enric Macià és un luxe, perquè és una persona sensible,
que fa una fotografia que va més enllà de l’evidència. Sap captar molt bé allò
que hi ha entre línies, allò que no està escrit però que sura a tot el poema.»
Amb l’Enric Macià fa una excepció de la seva manera habitual de treballar. Ens
explica que «és quan ja tinc el poema escrit que ell hi afegeix la imatge, no
amb la finalitat d’il·lustrar o de guarnir el text sinó d’atorgar-li una
perspectiva més àmplia, una mirada més precisa, una sensació nova. Les
sensacions són bàsiques a l’hora d’escriure i transmetre la poesia. Sovint, cal
buscar-les a dins, cal recordar sensacions viscudes i tibar-les fins que surten
a fora. Vull que el lector les trobi, aquestes sensacions. Si puc ajudar a què
les senti afegint una fotografia, una imatge a les paraules, ho faig. Val la
pena sumar les possibilitats que aporten les diferents arts per provocar que el
lector senti, s’emocioni.»
Deliri (fragment)
Un llac plàcid
el blau dels teus ulls
de plaers curulls.
Naixien dels teus dits
peixos de platí.
Udol (fragment)
Núvols muts i cels sords.
Cercava ànimes
que m’expliquessin
la boira fina entre la vida i la mort.
Tolerància i
humilitat
El gust per la interrelació de les arts (poesia amb
música, dansa, il·lustració, grafit, vídeo...) va portar a la Marta a crear i
gestionar el projecte cultural Contrapunt poètic, que ja compta amb tres
anys de vida. Per l’Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat ha passat una
llarga llista d’escriptors i d’artistes que han col·laborat amb el projecte.
Tot i no rebre cap ajuda econòmica, res no l’ha aturada, perquè ens diu «no va
en perjudici meu sinó a favor de la cultura».
Formar part del col·lectiu literari Cornèlia Abril l’omple de
satisfacció. Diu que té un gran pes emocional a la seva vida. «Les integrants
de Cornèlia Abril som vuit dones, totes amigues, totes ens estimem i ens
respectem. La interrelació amb set esperits que tenen un objectiu similar al
meu, però amb visions i maneres de ser diferents, és positiva, molt
enriquidora. Tant dins el col·lectiu, com en el camp de la cultura, com a la
vida, la Marta considera imprescindibles la tolerància i la humilitat, la de
debò, no cap posa. «Has de partir de la creença que fas les coses bé, però no
pensant que el que tu fas sigui el millor. El que fa l’altre mereix respecte.
La diversitat és una font de riquesa. Militar en la tolerància no és una opció
senzilla, però sí que és molt agraïda.»
En un escenari
màgic
Així és com defineix la Marta l’escenari on tindrà
lloc la Setmana del Llibre en Català i on presentarà el poemari Un segon fora del dubte. «És el meu barri,
visc a tocar de la Catedral —ens comenta—. Compartiré la presentació del
poemari amb un bon amic, en Ricard Mirabete, que ha escrit un llibre preciós.
El seu poemari es titula Cel estàtic d’elevadors, per això hem
batejat el recital com Un segon al cel estàtic. Tenir presència en un
esdeveniment tan important com aquest, que té el suport de la Institució de les
Lletres Catalanes, amb una edició tan bonica i cuidada com la que ens ha fet
l’Editorial Gregal és un d’aquests obsequis agradables que et fa la vida i que
et motiven a seguir endavant.»
Xiprer
La branca més alta del xiprer
Ha foradat el cel,
Espero que en davallis,
Hi ha rastres teus als núvols,
La saliva blanca,
Les venes inflades.
Perpètues.
Un quadre de Cézanne.
Aplego fonoll i el llenço enlaire.
Entrevista publicada al blog de Cornèlia
Abril el 26 d’agost
de 2016 i a Núvol
l’1 de setembre de 2016