Caurà la flor del cirerer,
d’albor sublim
encatifarà el terra
on jau l’aspror del
dia,
acotxarà el cuc,
acollirà la nimfa,
s’hi hostatjarà el
pregadéu...
Per als fugitius de
mar enllà,
no hi haurà llençols
blancs
ni horitzó, ni
mortalla.
La bellesa nívia
dels cirerers
florits
és per als amos del
nord
i per als insectes.
Felicitats, un poema preciós i dolorós per tot el que estem vivint sense poder-ho solucionar.
ResponEliminaUna abraçada
Feliç dia de la poesia, Mercè! Ens veiem aquesta tarda, per gaudir-lo!
ResponEliminaMercè,
ResponEliminaem recordes una tanka que jo vaig fer:
Entre la guerra i la paret
Només a peu,
no hi ha tren per vosaltres.
Mirant el terra
l'horitzó se us escapa.
Sou persones humanes.
Bell i suggestiu poema, que enllaça la bellesa blanca amb el dolor social en una sàvia síntesi.
EliminaUna abraçada.
Molt contenta per aquesta visita al meu raconet i per les paraules tan boniques que hi has deixat, Olga. Aquí tens casa teva. Una abraçada ben forta!
EliminaEt tenia per relataire, però veig que ets una excel·lent poeta.
ResponEliminaStale
Moltes coses expresa aquest poema, Mercè. La bellesa de l'arbre florit ens serveix de consol; però, com bé dius, no hi ha ni llençols ni consol pels desprotegits. Una abraçada.
ResponEliminaÉs un gran poema, la veritat. El torno a llegir i em tomba. Per la bellesa i per la veritat. Hi ha moltes coses que m'agraden: la intensitat, les imatges, els contrastos, el missatge. "on jau l’aspror del dia" i tots els versos finals, cada mot.
ResponEliminaMagnífic!
Hola,
ResponEliminaEns ha agradat aquesta poesia i l'hem agafat per posar en aquest apunt per un Hanami Virtual.
Suposem que no et molestarà.
Gràcies.
Amics arbres · Arbres amics