L'aparador

Aquella era una feina ben remunerada, amb llibertat absoluta a l’hora de crear escenaris. Com més canvis feia, més vianants s’aturaven sorpresos. I de tafaners n’hi havia, perquè en aquella petita colònia gairebé tothom es veia obligat a passar per davant dels grans magatzems en un moment o altre del dia, i era estrany que no s’aturessin a comprar. Ell gaudia, sobretot, reproduint l’atmosfera pròpia de les estacions. A l’hivern, omplia l’aparador de motius nadalencs; a la primavera, d’arbres florits amb ocells vistosos, de rius on hi nedaven peixos de colors. A l’estiu, representava una platja paradisíaca on les maniquins lluïen vestits mínims, biquinis de fibres lluents que els remarcaven les corbes. Després les col·locava sota una palmera, damunt una hamaca o ran de mar. Els posava un llibre a les mans o un bronzejador o unes ulleres de sol. Els darrers retocs als llavis, als ulls ametllats encara l’excitaven... De tan perfectes, semblaven humanes. Quan s’apagaven els llums, els ciutadans tornaven a casa carregats de bosses amb objectes innecessaris, del tot inútils, perquè a la colònia no nevava mai, ni plovia, ni bufava la brisa més lleu, ni creixien arbres ni tenien rius ni mar..., només els restava memòria i cada cop eren menys, en aquella plataforma estel·lar, els que recordaven, tal com ho feia ell, com havia estat la vida a la Terra.